"Cada vegada que hi ha eleccions, treuen a passejar l'espantall del catalanisme", ha resumit el diputat socialista Rafael Rubio des de la tribuna d'oradors poc després que les Corts valencianes aprovessin amb els únics vots del PP la llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià, la norma més polèmica de la legislatura, que finalment ha tirat endavant en l'últim ple d'aquest període de sessions. Tots els grups de l'oposició --PSPV, Compromís i Esquerra Unida-- han promès que la derogaran tan aviat com puguin en la pròxima legislatura, confiant en un canvi de majoria parlamentària.
La llei de senyes d'identitat que ha aprovat aquest dimecres el PPCV dóna "especial rellevància" a la llengua valenciana com a "principal senya d'identitat"; encoratja la proliferació de les festes de bous al carrer --fins i tot en poblacions on no n'hi ha hagut tradició-- i la columbicultura, a més de "protegir" altres aspectes com el folklore valencià; la pilota valenciana; les bandes de música i les societats musicals, el cant d'estil; les que considera festes "tradicionals" de la comunitat; l'"art pirotècnic" o les "manifestacions religioses més arrelades".
Però és el denominat Observatori de les Senyes d'Identitat que es crea amb la norma el que ha aixecat més polèmica, perquè aquest organisme podrà demanar a la Generalitat valenciana que reclami subvencions públiques a entitats o persones que desenvolupin una activitat que "atempti contra les senyes d'identitat" que planteja la llei. En aquest observatori s'integraran entitats que neguen la unitat de la llengua catalana com l'Academia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat, però no l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (que sí que és un organisme estatutari) o les universitats públiques, per exemple.
LLEI "INNECESSÀRIA", "ELECTORALISTA" I PENSADA PER "DIVIDIR"
La polèmica norma, que l'oposició havia demanat esmenar en la seva totalitat i tornar el text al Govern d'Alberto Fabra, ha sigut aprovada finalment amb 46 vots a favor i tres en contra, ja que les formacions de l'oposició han decidit limitar la seva participació en la votació a un diputat per grup per poder usar els seus torns d'explicació de vot com a protesta davant una llei que consideren "innecessària", "electoralista" i pensada per "dividir".Així, el diputat d'Esquerra Unida Lluís Torró ha defensat que la llei "va contra una determinada forma d'entendre el valencià" i es preguntava on eren en aquesta norma el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o les universitats, i acusava el PP de fer "un exercici d'electoralisme barat" i "un acte d'autoritarisme". Per Josep Maria Pañella, de Compromís, la llei és una "autèntica falta de respecte del PP a tot el poble valencià per la utilització personal, partidista i interessada de tots els símbols" i un patrocini a "la mediocritat". I Rubio, parlamentari del PSPV-PSOE, li ha dit al portaveu popular Jorge Bellver que les senyes d'identitat del PP han sigut "l'atur, la corrupció i el malbaratament; les que de veritat preocupen els valencians".
No obstant, Bellver ha mantingut que la llei "no va contra ningú, ni contra res", sinó que és "inclusiva" i que "busca defensar, protegir i divulgar el que és valencià". Un cop ha dit això, ha carregat contra els diputats de l'oposició, i els ha acusat de "traïció". "Si no fos pel seu pancatalanisme i el seu pro catalanisme no es podria entendre que no vulguin aprovar aquesta llei", els ha llançat.