Data: 14.11.2014
El govern dóna el vist-i-plau a l'avantprojecte avui i preveu d'aprovar-lo definitivament a les corts el mes vinent
El govern valencià aprovarà avui el polèmic avantprojecte de 'llei de
senyes d'identitat'. Sota aquest epígraf, i rere una suposada protecció
dels trets identitaris valencians, el consell vol donar rang de llei al
secessionisme lingüístic. Malgrat totes les crítiques rebudes, el text
de l'esborrany presentat fa poques setmanes s'aprovarà pràcticament
sense cap modificació, i es portarà a les corts a mitjan desembre per
aprovar-lo definitivament.
El conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, explicava que el
govern mantindria el 90% del text de l'esborrany. La llei és necessària
—diu— per a 'blindar les senyes valencianes enfront de qui vol trencar
el consens'. Comenta també que la llei 'protegeix i blinda unes senyes
d'identitat en un moment en què entenem que és adequat, per certes
circumstàncies que veiem en altres punts d'Espanya o en determinats
postulats que pretenen ser allò que no som o trencar consensos sobre els
quals es basa la nostra convivència'.
L'avantprojecte de llei preveu la creació d'un observatori per a
controlar que 'cap subvenció no es destine a res que puga atemptar'
contra les senyes d'identitat. En aquest observatori hi haurà la Reial
Acadèmia de Cultura Valenciana, entitat que nega la unitat de la llengua
i defensa una normativa contrària a la de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, que quedaria fora de l'observatori.
Les senyes d'identitat i la llengua
El text té 5 títols i 36 articles. El títol primer reconeix de manera
genèrica les senyes d'identitat del poble valencià: 'La llengua, el
segle d'or, els reials monestirs de Santa Maria del Puig i Santa Maria
de la Valldigna, els Arxius de la Corona d'Aragó, el Nou d'Octubre com a
festa de la Comunitat Valenciana, furs i dret civils, béns declarats
patrimoni immaterial, la música i els instruments tradicionals, les
societats musicals, el cant d'estil valencià, el folklore, els esports
autòctons i tradicionals, les festes tradicionals, les festes taurines,
les manifestacions religioses, la gastronomia i la indumentària típica
de les diferents poblacions.'
La nova llei defineix el valencià com a 'llengua pròpia i idioma oficial
de la Comunitat Valenciana i principal senya d'identitat del poble
valencià'. Sobre aquesta definició, el conseller deia fa poques setmanes
que no era de caràcter filològic sinó 'una definició que s'ajusta a
l'ordenament jurídic' i que l'estatut preveia que fos l'AVL l'entitat
que elaborés la normativa lingüística. 'No es tracta d'envair una
competència estatutària ni en el cas de l'AVL ni en altres', afegia.
Però les universitats van fer públic de seguida el malestar i la disconformitat amb la llei. En un comunicat, la Conferència dels Rectors de les Universitats Públiques Valencianes (CRUPV) denunciava que l'avantprojecte menystenia tots els dictàmens científics 'i, fins i tot, totes les sentències judicials que avalen la unitat de la llengua'. A més, lamentava que no comptés amb òrgans consultius i estatutaris com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Consell Valencià de Cultura.
